Les meves dues grans passions, han estat l’ensenyament i la màgia i, de sempre, m’ha agradat intentar de connectar-les… Penso que per a un professor és una gran eina per potenciar l’empatia amb els seus alumnes i, ensems, la màgia pot fer molt atractiu l’aprenentatge de nous conceptes.
La màgia o l’ il·lusionisme té un component fantàstic que atrau tant a petits com a grans i en el camp educatiu es pot enfocar cap a distintes vessants:
- Realitzat per part del tutor/a servirà com a eina útil per afavorir una relació empàtica vers els seus propis alumnes.
- Com a manera de desvetllar una sana afecció que pot tenir continuïtat.
- Com a mètode engrescador i motivador per assolir coneixements interdisciplinaris.
- Com a curs de màgia tant sols.
Pot desenvolupar-se abastant diferents àmbits:
Lingüístic: per l’ús de les Xerrameques[1] que han de vestir els jocs. Llenguatge teatral. Tecnicismes. Pot servir com a exercici d’expressió oral i escrita en el cas que se’ls faci redactar els guions. Lligar-ho amb l’àmbit digital si els preparen per fer amb l’ús de les noves tecnologies i emprant llenguatge audiovisual.
Artístic i tecnològic: Ja que el material se l’han de fabricar ells mateixos. També perquè davant d’un efecte ells han de buscar diferents solucions possibles. Accedint a l’àmbit d’aprendre a aprendre
Coneixement del medi: En molts efectes hi té un paper important la física (suspensió de lleis físiques, modificació d’aquestes lleis…)
Matemàtic: Hi ha una gran munió de jocs basats en propietats matemàtiques.
La selecció dels continguts s’ha de fer tenint en compte la cura amb què els mags guarden els seus secrets de manera però, prou diàfana per desvetllar-ne l’ interès i per aprofundir en aquest camp bo i donant unes pautes de comportament davant les actuacions de mags i/o espectacles que puguin veure.
OBJETIUS
N’hi ha uns de globals que en paraules del Sr. Ricard Marrè (editor de llibres de màgia i defensor de l’ensenyament de la màgia als escolars) serien:
- Estimular la ment (buscar solucions).
- Desenvolupar la motricitat (habilitat manual).
- Facilitar el contacte social (presentació, parlar en públic).
A l’estiu del 2010 vaig tenir accés a informacions vàries sobre màgia per a nens. Una a través de l’incansable Koke (José González, consoci de l’ACAI/SEI) que ens va enviar deures d’estiu i en un d’ells hi havia una tertúlia sobre cartomàgia per a nens. Coincideixo amb l’opinió que s’exposava en l’article, que en gran mesura el quid de la qüestió rau en la xerrameca i que tot depèn de la seva aplicació, així com que, potser, els jocs més difícils d’adaptar siguin els de mentalisme. Dos exemples: Jo ensenyo en els meus tallers, les cartes policies – en podeu llegir la descripció al dessota -. Per a nens molt petits se’ls pot presentar amb cartes amb dibuixos, però fins i tot per a aquests, el fet que una carta de la baralla sobresurti per un extrem, introduint-ne unes altres dues pel contrari, els impressiona. El que sí que és evident és que s’ha d’abrigallar amb la xerrameca adequada. Per als nens petits no tindrà cap importància la identitat de la carta, ells en veure’n una que sobresurt, ja en tenen prou. Aquí pot valer que els policies atrapin la carta. Amb cartes amb dibuixos jo el faig amb la baralla de famílies del “Llibre de la selva”, Mowgli es perd per la baralla i entre Bagheera i Baloo el troben… a més té relació amb la història del conte. Amb nens més grans la història dels policies.
Una vegada ja coneixen el joc de les cartes policies, els hi ensenyo Fusió[2].
Us deixo la descripció del joc. És un dels jocs que treballem a l’assignatura d’Innovació Pedagògica en els Graus d’Educació i al que els alumnes hi troben força aplicacions.
LES CARTES POLICIES – un joc i una tècnica
Efecte: una carta lliurement escollida surt elevant-se d’ enmig de la baralla entre altres dues cartes que l’han enxampat.
Tècnica: Sec (plec en una cantonada)
Un cop han elegit un carta l’agafes com a la (foto1) i la mostres, posant-la vertical. Després la col·loques horitzontalment, moment en el que aprofites para fer el séc (foto 2). Un cop fet la introdueixes enmig de la baralla (foto 3)
A continuació introdueixes les dues cartes que, amb anterioritat, has comentat que són dos policies. Tingues la precaució d’introduir-ne una per sota del plec i l’altra per sobre. Quan ho hagis fet, no les acabis d’introduir del tot. Ara amb el paquet de cartes sostingut verticalment, dones copets amb las cartes que ixen per sota a sobre la taula i, a mesura que aquestes van entrant, veuràs como pel costat superior s’eleva la carta escollida.
[1] Paraules, històries que diu l’artista a mida que va desenvolupant els jocs. Homar, F. (2013) Primer diccionari d’il·lusionisme / diccionario de ilusionismo Barcelona: edicions marrè
[2] El mateix efecte amb dues cartes que es fusionen en una de sola. Serveix per explicar el concepte d’enllaç poètic: sinalefa, elisió.